L'ESCOLA QUE VOLEM (Javier Hoyo)

Jo vull una escola gran, que tingui molt nens.

Que sigui gran la pista.

Que els petits de P3, P4 i P5 puguin estudiar molt per aprendre moltes coses.

Que al pati hi hagi quatre taules, quatre bancs.

Que hi hagi molts profes, moltes nenes i nens.

Que hi hagi molts ordinadors, moltes coses i altre material.   

JAVIER HOYO

SOM DIFERENTS (Lola Anadón)

Som diferents perquè som d’altres països. Som d’altres colors diferents.

Jo sóc mimosa i a vegades em passo. També sóc molt activa, una miqueta pallasseta, i una mica pesadeta.

Però en el fons sóc mimosa, molt mimosa i també una mica trasto i un bitxo alegre.

LOLA ANADÓN

EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA (Nadia Gallego)

Hi havia una vegada un guepard que es deia Gerard, una gavina que es deia Gisela i una tortuga que es deia Tomàs.

En Gerard podia córrer rapidíssim. Era de color negre, però tenia taques blanques.

La Gisela era de color blanc i tenia dues mares.

En Tomàs anava molt a poc a poc.

Al Gerard li encantava la bateria i les maraques. La Gisela tocava la flauta i en Tomàs tocava una mena de flauta molt rara que es tocava amb el nas. Tots tres eren els millors amics.

Els nens i les nens de l’escola es reien del Gerard per les seves taques de color blanc, també es reien de la Gisela perquè tenia dues mares, i es reien del Tomàs perquè anava molt a poc a poc.

Els tres amics van tornar a casa molt tristos però aquella nit, la flauta de la Gisela es va fer màgica i tots els que l’escoltaven feien el que ella deia.

A l’escola tots els nens i nenes, van sentir que deia:

-         Vosaltres estareu al meu costat i jugareu amb mi!

Tots els companys de la classe van jugar amb ella i els seus amics a partir d’aquell moment.

NADIA GALLEGO 

LA FADA I ELS SEUS AMICS (Manel Reyes)

Hi havia una vegada una fada que sempre estava al costat del seu amic arbre màgic.

Dins de l’arbre hi vivien uns follets petitons.

Un dia van arribar uns caçadors armats. Van matar alguns animals.

La fada va dir: Què farem? Aquests homes faran malbé el bosc!

L’arbre es va adonar que no podien fugir i va tenir una idea per escapar-se.

-         Perquè no ens n’anem a un altre bosc?

-         Bona idea! –van dir els seus amics

Llavors va fer un truc de màgia i de sobte van aparèixer en un altre bosc.

I van viure feliços.

MANEL REYES

L'AINOA I EL MÓN FANTÀSTIC (Naiara Recio)

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Ainoa. L’Ainoa tenia el cabell marró fosc amb una cua. A l’Ainoa li agradaven molt els animals.

Un dia va anar d’excursió a la muntanya i es va perdre. L’Ainoa es va trobar una cova. A dins hi vivia una família de llops. El llop més gran, que era el pare, va dir:

-         Què fas aquí?

L’Ainoa va contestar:

-         És que m’he perdut!

El llop li va dir:

-         Doncs aquí no et pots quedar perquè no hi ha lloc.

La mare llop li va explicar:

-         Si travesses la cova arribaràs a un món fantàstic, però abans, vols anar-hi de veritat?

L’Ainoa va fer que si amb el cap.

-         Doncs acompanya’m!

Quan van arribar a la fi de la cova es veia un paisatge molt bonic. Es veia que estaven en unes muntanyes.

Al costat de la cova hi havia un estable. La mare llop li va dir a l’Ainoa:

-         Agafa un cavall de l’estable i ell et portarà al poble.

La nena va agafar un cavall blanc molt bonic. Però quan va començar a córrer, l’Ainoa es va adonar que no era un cavall, era un pegàs , una llegenda. Després d’uns minuts el pegàs va començar a volar.

Pel camí es veien unicorns, pegassos i moltes més coses.

Quan van arribar al poble l’Ainoa va agafar una habitació a un hotel per passar la nit.

Al dia següent el pegàs li va dir:

-         És hora d’anar-se’n!

L’Ainoa va preguntar:

-         Anar a on?

El pegàs va contestar:

-         Anar a casa!

L’Ainoa va dir:

-         No vull marxar!

Però al cap d’un mes va cridar el pegàs per partir. I el pegàs va dir:

-         Per què?

L’Ainoa va contestar:

-         Perquè diu tothom que sóc diferent!

El pegàs li va contestar:

-         D’acord

I se’n van anar junts.

NAIARA RECIO