Hi havia una
vegada una fada que sempre estava al costat del seu amic arbre màgic. Dins de
l’arbre hi vivien uns follets.
A la
muntanya Nevada vivien dos dracs de gel. Un dels dracs era bo, però l’altre no.
La fada i
els follets van anar a la muntanya Nevada i es van trobar el drac bo que li va
donar a la fada un tros de gel i li va dir:
-
Aquest
tros de gel és màgic. Si el fregues jo aniré a ajudar-vos.
Els follets
es van quedar però la fada se’n va anar. Pel camí la fada es va posar a pensar
perquè el drac la volia ajudar, i va dir:
-
A
mi m’han explicat que al drac quasi ningú l’ajuda.
Quan es va
donar compte ja havia arribat.
El drac
dolent també es va donar compte que havia arribat.
De cop va
aparèixer un lleó gran molt bonic. La fada va quedar bocabadada.
El lleó es
va acostar a la fada i li va dir:
-
M’han
enviat el drac de gel bo i els follets per ajudar-te.
La fada va
dir:
-
D’acord!
Però amb una condició. Que no ataquis al drac.
El lleó va
dir:
-
D’acord!
Però què farem?
La fada va
contestar:
-
Bona
pregunta!
La fada es
va parar a pensar un instant i va dir:
-
Ja
sé! Cridaré el drac de gel bo perquè parli amb el drac dolent, i el convencerà
que no ataqui el nostre poble.
El lleó va
dir:
-
Doncs
vinga!
La fada va
fregar el tros de gel i de cop va aparèixer el drac de gel bo que va dir:
-
Què
vols que faci?
La fada va
contestar:
-
Vull
que parlis amb ell i que el convencis que no ataqui a ningú del poble.
El drac va
dir:
-
D’acord!
I es va
acostar. Després de parlar, el drac dolent va dir:
-
Però
vosaltres teniu que portar-me tres quilos de carn cada dia.
La fada va
dir:
-
D’acord!
I van
ser tots feliços.
NAIARA RECIO
