La mare
cabra vivia en una bonica casa en mig del bosc. Tenia set preciosos cabridets
macos i intel·ligents. El més graciós era Bulú, un cabridet negre amb una taca
al front.
Mare Cabre
els rentava i pentinava cada dia. Revisava les seves carteres i els enviava a
l’escola:
-
Obeïu
al professor en tot allò que us digui –els deia sempre-. No us entretingueu pel
camí i no feu drecera per la gelateria. Ja sabeu que el llop sempre està per
aquí.
Els cabridets obeïen al peu de la
lletra els consells de la seva mare i evitaven els camins que freqüentava el
llop.
Un dia mamà cabra va haver d’anar a
comprar unes coses a una fira propera.
-
He
de deixar-vos sols. Tanqueu la porta per dins.
Els cabridets van prometre no obrir a
ningú. Però al cap de poc temps :
-
Toc,
toc! Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare!
-
No,
no. No volem obrir-te. Tens la veu molt ronca. Tu no ets la nostra mare, ets el
llop!
El llop se’n va anar enfadat sense
dir res. Va anar a un corral i es va menjar una dotzena d’ous per afinar-se la
veu. Llavors va tornar a la casa dels cabridets i va trucar a la porta:
-
Toc,
toc. Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare. – va dir el llop amb una veu
molt fina
-
Ensenya’ns
la pota. –li van dir els cabridets.
El llop va aixecar la pota.
-
No,
no. Tens la pota negra i la nostra mare la té blanca. Ets el llop!
El llop se’n va anar furiós però no
va dir res. Va anar al molí i va posar les potes dins un sac de farina, i va
tornar a la casa dels cabridets.
-
Toc,
toc. Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare!
Els cabridets van cridar:
-
Mostra’ns
primer la pota.
El llop va aixecar la pota i quan van
veure que era blanca com la de la mare, van obrir la porta.
Al veure el llop van córrer a
amagar-se molt espantats, però el llop que era més fort, els va trobar i se’ls
va menjar a tots menys a Bulú que s’havia amagat darrera del rellotge.
Quan va arribar la mare van anar a
buscar el llop i el van trobar adormit vora d’un riu.
Li van obrir la panxa amb unes
tisores. Els petits cabridets van sortir saltant ben alegres i van posar pedres
dins la panxa del llop. Després li van cosir la panxa i el van tirar al riu.
SOFIA GARCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada