LA LUSI VOL TENIR UN CAVALL (Cindy Munguia)

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Lusi i tenia dues trenes. Volia tenir un cavall per muntar-lo.

Quan va anar a passejar va caure un llamp i el cavall es va espantar i va fugir corrents.

La Lusi no el va trobar i es va posar a plorar, i la seva mare li va dir:

-          Què et passa, Lusi?

-          El cavall s’ha espantat, ha marxat com un llamp i no el trobo. Estic trista, mare!

-          No et preocupis, filla. Jo et compraré un nou cavall

-          D’acord, mare, estic contenta.

Quan va anar a passejar va trobar el seu cavall però no sabia que estava en una casa que tenien quatre cavalls. La Lusi va dir:

-          Però un cavall és meu! Teniu quatre cavalls i un és meu!

Un nen li va dir:

-          El vaig trobar que estava sol i trist. Te’l dono.

La Lusi va dir:

-          D’acord, gràcies. Anem, cavall, a casa.

Quan va arribar va cridar:

-          Mare! Tinc una sorpresa al jardí

-          Com li direm al cavall? -va preguntar la mare

-          Es dirà Diego, mare. T’estimo molt, mare. Estic molt contenta del cavall.

-          I jo també estic contenta.

Llavors va posar una música molt bonica perquè era l’aniversari de la Lusi.

Ella es va posar un vestit i unes sabates de taló, i va sortir molt guapa  a passejar amb el cavall que estava ben pentinat.

CINDY MUNGUIA