Al costat
d’un gran bosc vivia un pare llenyataire amb la seva dona i els seus dos nens.
El noi es
deia Hänsel, i la nena Gretel. Tenien poc per menjar, i un bon dia, quan en el
país hi havia molta pobresa, no podien ni aconseguir pa diari. Per la nit el
pare pensava en això i estava ple de preocupacions. Sospirant li va dir a la
seva dona:
-
Què
serà dels nostres fills. No podem alimentar els nostres pobres fills. I mira
que ni podem alimentar-nos nosaltres
-
Saps
què, marit? –contestà la dona. Demà al matí portarem els nostres fills al bosc.
Llavors fem un foc i els donem a cada un un trosset de pa, i els deixem sols.
No trobaran el camí per tornar a casa i així ens lliurem d’ells.
-
No,
dona –va dir el marit- no vull fer això. Com puc tenir cor per deixar els meus
fills sols i deixar que els animals salvatges els destrossin?
-
Què
n’ets! –va dir ella- Llavors haurem de morir tots de fam.
Però al final ell es va convèncer.
Els dos nens no podien dormir a causa
de la fam i havien escoltat la conversa.
Gretel plorava i Hänsel li va dir:
-
Tranquil·la,
Gretel, no et posis trista, jo trobaré la manera de ajuntar-nos.
Quan els
pares estaven dormits Hänsel va guardar a la butxaca tants trossets de pedra
com hi van cabre. I tornà al llit.
El dia
següent, abans de que el sol sortís, la dona va despertar els dos nens:
-
Aixequeu-vos,
mandrosos! Anem al bosc a recollir llenya.
I els va donar un tros de pa. Gretel
es va posar el tros de pa a baix del davantal perquè Hänsel tenia pedres a la
butxaca.
Els van deixar al bosc però van fer
el camí amb les pedres i van tornar a casa pel camí de les pedres, i els pares
van fer el mateix al dia següent al bosc.
Aquesta vegada es van perdre. Llavors
van entrar a la casa on hi havia una bruixa. Aquesta va posar el Hänsel dins
una gàbia per menjar-se’l.
Un dia Gretel va cremar la bruixa i
va fugir amb Hänsel, i van tornar a casa on van viure feliços per sempre.
UNAI CALVET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada