MARIA, LA CASTANYERA (Núria Marí)

Era la tardor quan Maria, la castanyera, va anar a buscar castanyes al bosc. El terra era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.

-          Uf! Com n’estic de cansada! –deia Maria, la castanyera mentre s’ajupia a collir una altra castanya.

I en va collir fins que va tenir el farcell ple.

-          Ja tinc prou castanyes! –va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.

Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria, la castanyera, va haver de córrer.

Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l’aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! Eren cargols!

Així va ser com va parar de ploure i Maria, la castanyera, va tornar al bosc a collir més castanyes, però ja no volia les de terra, volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tan alts! La Maria, la castanyera, no arribava tan amunt!

-          I com ho faré per recollir castanyes? –es va preguntar.

-          Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant!

I així va ser que Maria, la castanyera, va anar a buscar el seu amic gegant que vivia ben a la vora.

-          Gegant, gegant! –va cridar Maria, la castanyera. Em vols ajudar a recollir castanyes? Els castanyers són ben alts i no arribo tan amunt.

-          I tant que sí! –va dir el gegant, sortint de casa seva.

Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques i fer caure totes les castanyes. Maria, la castanyera,  les recollia ben fàcilment.

I així va ser com Maria, la castanyera, va tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a coure i va cridar:

-          Castanyes! Venc castanyes ben fresques, acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben bones!

I la gent s’apropava a la parada de Maria, la castanyera, a comprar les castanyes que, efectivament, eren molt molt bones!

NÚRIA MARÍ