músics d'Antaviana

músics d'Antaviana

dijous, 27 de novembre del 2014

LA SIRENETA (Zaira Guerrero)



En el fons del mar hi havia el castell del rei dels mars. Els murs eren de corall. Les finestres de color taronja; la teulada tenia ostres, cada una tenia una preciosa perla a dintre i s’obrien i tancaven al compàs de l’aigua.
Les filles del rei dels mars eren sis boniques sirenes. Escoltaven les històries dels humans que els explicava la reina àvia:
-         Al complir els quinze anys les històries es faran realitat. -assegurava-

La sireneta era la més petita de las família. Per fi va arribar el dia en que complia quinze anys va pujar a la superfície. Allí va veure el jove de l’estàtua passejant per la platja.
Una tarda va passar un gran barco on viatjava el jove príncep, però naufragà a l’illa. La sireneta va veure com s’estrellava el barco del jove i li va salvar la vida.
El jove va veure els ulls d’ella, i la sireneta els d’ell, i es van enamorar.
El jove li va demanar :
-         Vols casar-te amb mi?
Es van casar i van viure feliços.

ZAIRA GUERRERO

EL PEIX D'OR (Manel Reyes)



Hi havia una vegada un pescador que vivia amb la seva dona.
Un dia el pescador va anar al mar a pescar i, quan va treure la xarxa de l’aigua, va pescar un peix d’or petit. El pescador es va adonar que el peix parlava i aquest li va dir:
-         Deixa’m anar, home! Si em deixes et donaré un desig.
El pescador el va deixar i el peix va tornar a l’aigua i va complir la promesa. El pescador li va demanar una barra de pa i el peix li va dir:
-         Si vols una barra de pa, a casa la veuràs.
El pescador li va fer cas i quan va arribar a casa va veure un munt de pa.
La seva dona li va dir:
-         Ets unximplet! Perquè no has demanat una galleda? Perquè la que tenim té un forat.
El pescador va sortir de pressa i va cridar al peix d’or:
-         Peix d’or!!! Vull una galleda nova.
-         Si vols una galleda, a casa la veuràs.
Quan va arribar a casa va veure la dona que fregava amb la galleda nova però molt enfadat.
-         Això és feina de criades! Jo vull ser una reina! Demana-li al peixet.
Aquest, quan va veure que no paraven de demanar coses, es va submergir i se’n va anar a solucionar problemes més importants.


MANEL REYES

EL PATUFET (Susana Molina)



Hi havia una vegada un nen molt petitó, molt petitó. La mare li va posar de nom Patufet.
Un dia la mare li va dir:
-         M’has d’anar a buscar pa a la botiga, però ves amb compte que no et trepitgin, que ets molt petitó!
El Patufet anava molt content. Pel camp, de sobte, va sortir un bou que anava a menjar herba fresca. El Patufet, com plovia, es va amagar a sota d’una fulla i el bou es va menjar la fulla on estava amagat el Patufet.
La mare va anar a buscar el seu fill i cridava:
-         Patufet!!! On ets!!! Patufet!!! On ets?
-         Estic a la panxa del bou on ni neva ni plou!
La mare va donar al bou de menjar una col i un enciam i herbes. El bou va menjar tant que i feia mal la panxa i es va tirar un pet que va fer sortir el Patufet.
La mare el va agafar i el va banyar ben net.
I aquest conte s’ha acabat.


SUSANA MOLINA

EL REI AMB ORELLES D'ASE (Nayara Bajo)



Un dia un missatger va trucar a la porta de la casa d’una pobra vídua.
-         El teu fill ha de venir a trobar-se amb el Rei demà. El Rei té una feina especial per a ell –va dir.
La pobra dona estava molt amoïnada. El seu fill era perruquer.
Un cop a l’any un perruquer anava a tallar els cabells al Rei. El que era estrany era que cap perruquer tornava a casa després de la visita al Rei. Ningú sabia que el Rei tenia un terrible secret. Tal com sentiu! Tenia unes orelles estranyes que havia d’amagar i per fer-ho es tallava el cabell d’una forma molt especial. De fet les seves orelles eren igual a les d’un ase.
Tots els perruquers que havien tallat el cabell del Rei havien estat executats immediatament de tal forma que cap pogués revelar aquest terrible secret.
La dona s’ho va manegar per anar a veure el Rei:
-         El meu fill és tot el que tinc en aquest món! –va suplicar la dona- Si us plau, no el matis. Si el matessis ningú podria cuidar de mi .
El Rei va sentir compassió per la vella i va meditar durant una bona estona:
-         Estaré d’acord en perdonar-li la vida amb una condició. -va respondre- El teu fill ha de prometre que mai dirà a cap persona viva sobre res del que vegi mentre sigui al castell.
L’endemà el fill va arribar per tallar els cabells del Rei. Imagineu-vos la sorpresa quan va veure les orelles del Rei! Va fer màgia i li va posar les orelles bé perquè era un màgic. Després se’n va anar corrents.

NAYARA BAJO

dimarts, 25 de novembre del 2014

L'ANEGUET LLEIG (Arturo Ruiz)



A la vora del llac hi ha molt d’enrenou.
Què hi passa?
Els aneguets han sortit dels ous! Són tots iguals i tan bonics!
Tots són iguals?
Nooo, n’hi ha un de diferent!
-         Fuig! –li diuen els altres-. No ets com nosaltres! Que no ho veus?
La mare els diu que es no burlin, ja que cada dia es burlaven d’ell, fins que un dia es va transformar en un cigne i va ser molt feliç, i ja no es burlaven d’ell.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.


ARTURO RUIZ