Era la
vigília d’any nou i tothom marxava ràpid pels carrers amb paquets de torrons i
gominoles. La nit d’hivern era freda i queia molta neu. Tots passejaven feliços
pensant en la festa de la nit.
Tots menys
una pobre nena venedora de mistos. Dins del seu davantal trencat portava unes
quantes caixes de mistos que oferia a la gent, però no li feien ni cas. Va anar
caminant mirant els mostradors plens de coses delicioses. De tant caminar es va
sentir cansada, Es va asseure en un racó humit del carrer. No podia tornar a
casa perquè com no havia venut cap caixa de mistos, tenia por que el seu pare
li pegués. A més, a la seva casa no hi havia cap cosa per sopar, i feia tant de
fred al carrer!
Les mans de
la nena estaven gelades. Va pensar que si encenia un misto s’escalfaria i així
va ser. Quan el va encendre es va fer una llum brillant i es va imaginar que
era molt a prop d’una estufa de carbó, i així semblava que les seves mans
s’escalfaven, però quan es va apagar el misto es va acabar la il·lusió.
Va fer el
mateix amb el segon misto, però aquesta vegada va ser tan brillant que la paret
de la casa del davant es va fer transparent, i la nena es va veure asseguda amb
els nens de la casa al voltant de la taula plena de menjars exquisits. I quan
es disposava a agafar la forquilla es va apagar el misto.
La nena va
encendre el tercer misto, es va veure al peu d’un arbre de Nadal ple de llums,
però un vent gelat va apagar el misto i les llums de l’arbre de Nadal van pujar
als estels: “Això és que algú ha mort” –va pensar la nena mirant un estel que
corria pel cel. Havia sentit a la seva àvia que quan hi havia pluja d’estels
era perquè aquests baixaven a la terra a emportar-se l’ànima dels que moren.
El quart
fòsfor va encendre una claredat de color blau i en el centre hi havia la seva
àvia que ja havia mort feia temps.
-
Àvia!
-li va dir la nena- porta’m amb tu, no em deixis aquí , que m’estic morint de
fred.
L’àvia la va
agafar i la va pujar al cel amb ella.
La gent que
a la matinada tornaven a casa seva van trobar a la petita venedora de mistos
que havia mort de fred. A la seva preciosa careta innocent se li veia una
felicitat que la gent no entenia, perquè ningú havia vist les coses que ella
havia vist amb la llum d’uns mistos.
SOFIA VALERO
