músics d'Antaviana

músics d'Antaviana

dijous, 19 de març del 2015

SOM DIFERENTS



Sóc diferent a la Lucia perquè ella té el cabell llarg i jo curt. Quan fa calor ella té molta calor i jo no, perquè tinc el cabell curt.
La Lucia porta ulleres en canvi jo no les necessito perquè hi veig bé.
Ella té la pell blanca i jo més morena.
Però les dues som molt amigues i juguem sempre juntes sense barallar-nos.



AYLA LLUMIQUINGA

LA NENA QUE NO TENIA PARES (Manel Reyes) 2n premi dels Jocs Florals de 3r A

LA NENA QUE NO TENIA PARES

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Martina i no tenia pares.
Tenia nou anys, era alta i portava una cueta. Vivia a la muntanya.
Un dia va haver-hi un incendi. La Martina, corrent entre les flames, va caure i no podia aixecar-se, però de sobte una mà molt grossa la va atrapar.
La Martina va quedar inconscient.
Quan l’ós la va portar a la seva cova, resultava que era un ós màgic. Quan la Martina va despertar li va dir:
-         Qui ets tu?
L’ós va respondre:
-         Sóc un ós màgic.
Espantada, la Martina va sortir corrents i de sobte va passar un cotxe. Ella li va fer una senyal i el cotxe va parar.
A dintre el cotxe hi havia una família que no tenia fills. I en aquell moment van decidir adoptar-la.
I van viure feliços.



Kingman (MANEL REYES)

EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA (Omar Raja)



Hi havia una vegada un guepard, una tortuga i una gavina.
Tots tres jugaven junts. Sempre agafaven la tortuga perquè anava a poc a poc. La tortuga i la gavina no podien atrapar mai el guepard perquè corria més ràpid que elles.
La gavina tenia dues mares.
Faltaven dos dies pel concert, però la gavina tenia mal de panxa a la nit.
La flauta de la gavina era màgica i també podia parlar.
Al matí següent la gavina no volia anar a l’escola. La gavina es va despertar ràpid, va anar a veure el calendari i va saber que aquell era el dia del concert.
Quan va anar a l’escola els nens i nenes li deien coses. Quan va acabar l’escola va anar al concert. A l’hora del concert la flauta de la gavina, que tenia una mica de màgia, va tocar molt bé. I tots els nens i nenes li deien:
-         Vols ser la meva amiga?
I també li deien moltes més coses agradables. Ella va estar molt contenta.


OMAR RAJA

EL TIGRE, EL LLEÓ I EL GUEPARD (Inocencio Amaya)



Hi havia una vegada a la selva d’Àfrica, un tigre, un lleó i un guepard que es barallaven per menjar.
El lleó deia que ell era el rei de la selva i que ningú podia ser més ràpid que ell.
El tigre s’enfadava perquè ell també volia ser rei.
Mentre el lleó i el tigre discutien, el guepard anava caçant zebres i gaseles, a i no els feia cas.
Quan va ser l’hora de dinar, el tigre i el lleó no tenien menjar i el guepard s’atipava de carn de gasela.
El lleó i el tigre li van demanar que els donés un tros de carn, però el guepard ja se l’havia menjat tota i els va dir:
-         Vosaltres, si voleu menjar no us heu de barallar, sinó que heu d’anar junts a caçar!
Llavors el tigre i el lleó es van fer amics per poder caçar, però quan van atrapar una girafa petiteta, tots dos volien el tros de carn més bo i van tornar a discutir i a barallar-se.
El tigre s’ho menjava tot i no deixava que el lleó en tastés ni un poquet.
El guepard, que se’ls mirava des de lluny, pensava: “Aquests dos no tenen remei! Sempre s’enfaden i no saben col·laborar. Val més deixar-los i caçar sol.”
El lleó  va deixar el tigre i se’n va anar a un altre bosc on no es barallava amb ningú i va caçar tots els porcs senglars que volia.

INOCENCIO AMAYA

L'ESCOLA QUE VOLEM (Rafael Amaya)



Volem una escola amb un camp nou.
Volem una escola més gran, amb més joguines.
M’agraden les flors als jardins del pati i dins les classes.
M’agradaria tenir cavalls i gallines dins el galliner del pati.. Cada dia els donaria menjar i aigua.
Amb els cavalls podríem passejar pel pati de sorra, però hauríem de treure les caques que fan.
Als nens petits els agradaria molt i podrien jugar amb ells i fer-los córrer i conduir-los sense caure.

RAFAEL  AMAYA