músics d'Antaviana

músics d'Antaviana

dijous, 30 d’abril del 2015

UN NEN QUE NO ES PORTAVA BÉ (Alí Haider)

Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar.
Quan hi va anar va portar una altra cosa. Quan va tornar a casa la mare el va castigar.
El nen li va contestar que no li importava.
El segon dia va anar a l’escola i no va treballar res de res. Allí també el van castigar una altra vegada.
Quan va tornar a casa va dormir una mica trist.
Al dia següent la mare el va ajudar i sempre va fer les coses més bé i no el van haver de castigar mai més.


ALI HAIDER WAHEED

EL NEN QUE VA SALVAR EL GUEPARD (Naiara Recio)

Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar.
El nen va contestar “Val”  i se’n va anar.
Pel camí es va trobar un guepard que era bo, però estava posseït per un zebú dolent.
El guepard volia robar-li i li va dir “Home, no carreguis tant de pes, i dóna’m el sac!”
El nen li va contestar “Val”, i se’n va anar amb el guepard al seu costat.
Pel camí el guepard li va preguntar “A on vas?” El nen li va contestar “Al molí”.
El guepard, que era molt astut, se’n va anar per un altre camí, que era el camí del seu cau on també vivia el zebú.
El nen va preguntar-li “On vas?” El guepard va contestar “A buscar una cosa”.
El nen li va dir “Val”. I es va esperar i esperar fins que es va fer de nit. El nen es va adormir.
Al dia següent el nen va anar al cau de l’animal i va descobrir el sac, i al costat un comandament, el zebú dormint i el guepard també.
Va agafar el sac i el comandament i va anar al molí. Allà va deixar el sac i va tornar a casa.
Quan va arribar a casa va trencar el comandament i va desfer el malefici.
Així el guepard va ser lliure.


NAIARA RECIO GRANADOS

L'HOME ENCAPUTXAT (Manel Reyes)

Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar.
Pel camí un home encaputxat li va dir:
-         On vas?
El nen li va contestar:
-         No t’ho diré!
I va sortir corrents.
Al sortir corrents es va adonar que s’havia desviat del camí del molí i va tornar enrere.
Aquell home estava parat i el nen li va tirar una pedra i va sortir corrents.
Ja li faltava poc per arribar al molí.
La Guàrdia Urbana va detenir l’encaputxat, i el nen va poder arribar molt bé al molí.


MANEL REYES

EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA (Maria Amaya)

Hi havia una vegada tres amics que un menjava herba, un altre menjava carn podrida, i la Gisela verdura.
Quan anava a l’escola tots els seus companys es reien d’ella i es sentia molt trista.
El Gerard i el Tomàs li feien molta festa i la Gisela somreia molt.
Un dia es  va trobar una flauta màgica i feia màgia per un dia, i tots els seus companys eren molt amables amb ella.

El Gerard i el Tomàs i la Gisela van cantar molt bé i tots els seus companys ho passaven molt bé.

MARIA AMAYA

EL VIATGE (Unai Calvet)

Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar.
Pel camí va trobar un home que li deia “Vine amb mi!” i el nen deia “No vull, tinc d’anar al molí!” El senyor li deia !Jo sé un camí fins on tu vols anar” Però el nen va cridar “No vull anar amb tu!!!”
El nen se’n va anar i va trobar una separació de camins. Hi havia tres camins, no sabia per quin camí anar. Després va trobar a més a més dos camins, i després tres. Va anar per un d’ells.
De repent va veure una teranyina i va veure una aranya gegant. De cop la va fer caure amb una fletxa. Hi havia altres aranyes gegants però van fugir i el nen veia com un cub que tenia un esquelet a dins.
El nen se’n va anar per un costat del cub corrents i a la fi va trobar el molí sense cap més problema.



UNAI CALVET 

LA NEU (Angie Funes)



LA NEU CAU
LA HE TOCAT
I ESTÀ MOLT SUAU.
ÉS UNA PASSADA
COM  N’ESTÀ DE CONGELADA
OH QUINA PASSADA!



ANGIE

EL PEIX ÀLEX (David A)



Hi havia una vegada un peix que es deia Alex i tenia pares. La seva mare es deia Sara, el seu pare Mark i el seu germà es deia Benson. La família vivia en una casa que era una flor i l` Àlex i el Benson van sortir de casa par comprar cucs i van menjar cucs. L’Àlex i el Benson se`ls van menjar tots  i van  anar al parc i van jugar a futbol i es va fer de nit i l’Àlex i el Benson se’n van anar a casa a dormir.


Juan   ( David A)

EL MÓN (Núria Marí)



El món està ple de països
I diferents pastissos.
Els països també estan plens d`amor
Com a les mans tenir una flor.
Els països també tenen confiança gràcies a la gent
La confiança és important a la nostra vida.
El món està rodejat d`amor entre persones i animals
I crec que és el més bonic que he vist.


Mistika (NURIA)

EL MONSTRE I EL NEN (Lola Anadón)


Hi havia una vegada  un monstre de Banyoles que era l’amic d’un nen i el nen es deia Johnny i sempre anava al riu per jugar amb el monstre i amb la pilota de platja. S’ho passava molt bé però  un dia el van  segrestar i el nen va anar al riu i no hi havia ningú i el nen estava molt trist però no es va rendir, el  va buscar per tota la ciutat i no hi era i ho va mirar a les coves subterrànies  amb aigua i es va adonar que el monstre estaria en una cova i va mirar i el va trobar i el monstre el va avisar que hi havien persones dolentes i el nen estava molt enrabiat i els va pegar i es van arraconar a  la paret de punxes i es van punxar i el nen va rescatar al monstre i se’ n va anar  a casa i van pensar que potser es quedaven a viure a la cova amb l'aigua.                                                                                                                                             
   Johnny (Lola)

dimarts, 28 d’abril del 2015

LA MARE DEL CAP (Magali Segarra)

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Sunae i sempre anava tota de negre. Era espia.
El seu cap era un tauró i el seu ajudant un pastor alemany.
El seu cap els va manar una missió i se’n va anar.
Va començar la missió que era anar a buscar a la mare del cap.
La nena va dir: “D’acord, cap, trobaré a la teva mare” I es van posar a buscar-la per tots els llocs.
Van mirar per la perruqueria, per l’espà i per tot arreu, però no en una hamburgueseria.
Va resultar que estava a l’hamburgueseria prenent-se una coca-cola i una hamburguesa.


MAGALI SEGARRA OLALLA

LA JUDITH I LA MÚSICA (Sofia García Espinosa)

Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Judith. Tenia el cabell molt llarg i vermell. Tenia ulls blaus i era molt primeta i una mica tímida.
Li agradava molt la música i volia un teclat, una guitarra, una trompeta i un trombó. Sobretot volia molt una guitarra i un teclat.
Els seus pares li van regalar un teclat i una guitarra perquè faltaven tres setmanes pel seu aniversari.
A la nit, quan tots estaven dormint van entrar uns lladres, però no eren lladres normals que robaven or, eren lladres que robaven instruments.
Aquell matí els seus instruments no hi eren! La Judith  va anar a trobar-los i va veure els lladres. Ells van deixar els instruments.
La Judith va agafar els instruments i se’n va anar cap a casa i va trucar a la policia.
Els lladres van anar a la presó i la Judith va viure en pau amb els seus instruments.


SOFIA GARCIA ESPINOSA

EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA (Zaira Guerrero Ortega)

Hi havia una vegada una gavina que es deia Gisela, un guepard que es deia Gerard, i una tortuga que es deia Tomàs. Els tres eren molt amics.
A l’escola ja arribava el carnaval i havien de buscar unes disfresses. Ells se’n van anar a un lloc per comprar-les.
La Gisela es va comprar la més bonica de tota l’escola. Com que el Gerard i el Tomàs també tenien les més boniques de la seva classe els van aplaudir tot el temps, a l’hora de menjador, a l’hora del pati i fins que van tornar a casa.
Als tres no els agradava que s’acabés el carnaval, però van fer “Uf” perquè estaven cansats de tants i tants aplaudiment.
A una pantera li agradaven molt les seves disfresses i, com que ella no en tenia, les va robar.
Quan els tres amics es van despertar van veure que les disfresses no hi eren i les van haver de buscar perquè valien molts diners.
Els tres amics van sospitar que segurament les tenia la pantera i van anar a la seva casa i li van dir:
-         Perquè ens has tret les disfresses?
La pantera els va dir:
-         És que jo no en tinc
Els tres amics li van dir:
-         No et preocupis, la Gisela te’n farà una i en Gerard i el Tomàs l’ajudaran.
Al final van fer també una carrossa!


ZAIRA GUERRERO ORTEGA