La Kira es
va asseure al costat d’un arbre mentre jo intentava arreglar la roda de la
bicicleta. Va agafar el bolígraf, la lot i el llibre que havíem trobat dins
aquella maleta a la cova, i es va posar a escriure.
Al cap de
poca estona va aparèixer un pastís enorme de xocolata, però ni la una ni
l’altra ens en vam adonar, estàvem massa enfeinades cadascuna en la seva tasca
.
De sobte un
tremolor, que cada cop era més fort, va sacsejar el terra:
-
Què
ha estat això? –vaig cridar espantada
-
Si,
jo també ho he notat, i sembla que s’apropa cada cop més. –digué la Kira.
Teníem molta
por i la roda encara no estava enllestida per marxar fugint d’allí.
Aquells
tremolors estaven cada cop més a prop, tant que finalment vam veure què era el
que els provocava. D’entre els arbres va aparèixer un enorme drac que tenia foc
per la boca i arrasava per on passava.
Vam començar
a córrer en la direcció contraria a ell i , sense adonar-nos, vam ensopegar amb
l’enorme pastís de xocolata que havia aparegut abans.
-
No
és això... el llibre, el bolígraf, on són?
Mentrestant
el drac s’hi apropava cada cop més a on eren elles.
-
Corre,
Kira! Deixa estar el llibre. Mira la poca distància.
-
No
te n’adones, Kidi? Tot el que escrius en aquestes pàgines es fa realitat. Per
això han aparegut el pastís, el drac i s’ha arreglat la roda tota sola. Tenim
un tresor entre mans. Ara podem continuar amb el nostre viatge i no ens faltarà
mai de res
-
Si,
molt bé, però ves de molt de compte amb el que escrius, que una mica més i no
ho expliquem...
Amb la roda
arreglada i el misteri resolt vam continuar el nostre viatge fins a la pròxima
aventura.
DAVID BUENAVIDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada