Hi havia una
vegada una mamà cabra que vivia al bosc amb els seus set fills.
Un dia va
anar a comprar i va dir als seus fills:
-
No
obriu la porta a ningú.
El llop, que
estava amagat darrera un arbre, ho va veure tot i va pensar que es menjaria les
cabretes. Va anar cap a la porta
-
Toc,
toc, toc...
-
Qui
és? –va dir una de les cabretes.
-
Sóc
la mare! –va dir el llop.
-
No!
Tu tens la veu molt ronca. Tu ets el llop!
El llop va
pensar que menjant ous s’aclararia la veu i se’n va anar al galliner. Després
va tornar a la casa de les cabretes.
-
Toc,
toc, toc...
-
Qui
és? –va dir una de les cabretes.
-
Sóc
la mare! –va dir el llop amb una veu molt fina.
-
Ensenya’m
la pota per sota de la porta!
Quan van
veure la pota tota negra no van obrir la porta.
-
No!
Tu ets el llop! La meva mare té la pell blanca.
El llop va
córrer cap al molí i es va posar totes les potes de farina.
-
Toc,
toc, toc...
-
Qui
és? –va dir una de les cabretes.
-
Sóc
la mare!
Les cabretes
van obrir la porta quan van veure la pota blanca. Però era el llop, i se les va
menjar totes menys la cabreta més petita que es va amagar al rellotge.
Quan va
arribar la mare la petita li va explicar tot el que havia passat i van anar a
buscar el llop.
Quan el van
trobar li van obrir la panxa i van treure totes les cabretes, li van ficar
pedres, el van cosir i es van amagar.
Quan el llop
es va despertar tenia molta set i va anar a beure aigua al riu. Com que li
pesaven molt les pedres va caure i es va ofegar.
Les cabretes
van fer una festa perquè estaven molt contentes.
NAIARA RECIO GRANADOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada